Capitol Vuitè

• Autore: Alex Seglers Gómez-Quintero
• Occupazione dell'autore: Profesor de Derecho eclesiástico. Universidad Autónoma de Barcelona

CAPÍTOL VUITÈ

Aproximació comparada al model de Dret Eclesiàstic de l’Estat espanyol

Ens correspon en el present capítol tractar les característiques més singulars que presenten els models espanyol i italià de llibertat religiosa i de relació amb les confessions i esglésies. Ho farem tot seguit, destacant a parer nostre les deu principals diferències:

1. ) Reconeixement i tutela de la llibertat religiosa. Ambdós textos constitucionals reconeixen i tutelen –òbviament– la llibertat religiosa i de culte. Com ja és sabut, la Constitució espanyola garanteix en el seu article 16.1 “la llibertat ideològica, religiosa i de culte”, mentre que a l’apartat segon del mateix precepte afegeix que ningú “podrà ser obligat a d e c l a rar quant a la seva ideolog i a , religió o cre e n c e s .” L’article 2.1 LOLR concreta el contingut individual constitucionalment protegit d’aquesta llibertat:

   “La llibertat religiosa i de culte garantida per la Constitució comprèn, amb la consegüent immunitat de coacció, el dret de tota persona a:

   a) Professar les creences religioses que elegeixi lliurement o a no professarne cap; canviar de confessió o abandonar la que tenia; manifestar lliurement les seves pròpies creences religioses o la seva absència, o abstenirse de declarar sobre elles.

   b) Practicar els actes de culte i rebre assistència religiosa de la seva pròpia confessió, commemorar les seves f e s t ivitats; celeb rar els ritus matrimonials; reb re sepultura digna, sense discriminació per motius religiosos, i no ser obligat a practicar actes de culte o a rebre assistència religiosa contrària a les seves conviccions personals.

   c) Rebre i impartir ensenyament i informació religiosa de tota índole, ja sigui oralment, per escrit o per qualsevol altre procediment; elegir per a ell mateix, i per als menors no emancipats i incapacitats, sota la seva dependència, dins i fora de l’àmbit escolar, l’educació religiosa i moral que estigui d’acord amb les seves pròpies conviccions.

   d) Reunirse o manifestarse públicament amb fins religiosos i associarse per desenvolupar comunitàriament les seves activitats religioses de conformitat amb l’ordenament jurídic general i el que és establert en aquesta Llei Orgànica.”

   Per la seva banda, l’apartat segon de l’article 2 LOLR explicita el vessant comunitari: “Igualment comprèn el dret de les Esglésies, Confessions i Comunitats religioses a establir llocs de culte o de reunió amb fins religiosos, a designar i formar els seus ministres, a divulgar i propagar el seu propi credo, i a mantenir relacions amb les seves pròpies organitzacions o amb altres confessions religioses, sigui en territori nacional o a l’estranger.”

   La Constitució italiana, en canv i , ex p ressa només en el seu article 19 que “ Tots tindran dret a professar lliure m e n t la seva pròpia fe religiosa de qualsevol manera , individualment o associada, fer propaganda de la mateixa i practicar el culte re s p e c t i u , en privat o en públic, s e m p re que no sigui un ritus contrari als bons costums.” De moment, i a l’espera de l ’ a p rovació de la Proposta di Legge n. 1 5 7 6 , no hi ha cap norma de desenvolupament i concreció de la llibertat religiosa i de culte.

   Ultra aquest reconeixement de la llibertat religiosa, el cert és que la Constitució italiana dedica més articles a la regulació individual i institucional del factor religiós. Com sabem, en el text italià trobem els articles 7, 8, 19 i 20, mentre que, en l’espanyol, el fenomen religiós queda contemplat en un únic article: el 16. En qualsevol cas, convé retenir que ambdós textos constitucionals s’inspiren en un eix: la igual dignitat humana. Així, l’article 2 CI assenyala que “La Repubblica riconosce e garantisce i diritti inviolabili dell’uomo, sia come singolo sia nelle formazioni sociali ove si svolge la sua personalità, e richiede l’adempimento dei doveri inderogabili di solidarietà politica, economica e sociale.” I l’article 10.1 CE disposa que “La dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres són fonament de l’ordre polític i de la pau social.”

2. ) Autonomia confessional i límits a l’exercici de la llibertat religiosa i de culte. Un altre aspecte a valorar rau en el reconeixement de l’autonomia confessional. Hem vist que l’article 8.2 CI contempla l’autonomia al màxim nivell constitucional, en assenyalar que les esglésies i confessions tenen el “dret d’organitzarse segons els seus propis estatuts”. En canvi, a l’Estat espanyol, l’autonomia de les confessions queda regulada ex article 6.1 LOLR:

   “Les Esglésies, Confessions i Comunitats religioses inscrites tindran plena autonomia i podran establir llurs pròpies normes d’organització, règim intern i règim de llur personal. En les dites normes, i també en les que regulin les institucions creades per aquelles per a la realització de llurs fins, podran incloure clàusules de salvaguarda de llur identitat religiosa i caràcter propi, i també el degut respecte a les seves creences, sens perjudici del respecte dels drets i llibertats reconeguts per la Constitució, i en especial dels de llibertat, igualtat i no discriminació.”

   ...